 |
| Detall del meu pessebre. Nadal 2011 |
Un pessebre dibuixat. Aquesta era la
idea que tenia quan vaig començar el diorama que es pot veure a
l’exposició de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Les
figures dels Pessebres de la Pepa eren un bon argument per començar.
Són unes figures divertides, plenes de sentit de l’humor, però
que respecten, conserven i fins i tot renoven l’esperit del
pessebre. Són una figures “de dibuixos animats”...
I si les figures de pessebre tenen
aquest aire dibuixat, per què el pessebre no podia tenir aquest
mateix aspecte? Amb aquesta intenció, doncs, he realitzat el meu
diorama, i m’hi han ajudat les meves filles de 10, 7 i 4 anys
(cadascuna segons les seves possibilitats, és clar).
Per a alguns elements (els arbres, el
paller...) he utilitzat paper maxé. Un material sense gaire tradició
“d’ús pessebrista” però molt utilitzat per a fer manualitats.
Per a ús infantil, per exemple, és molt interessant. Gràcies a
això he pogut fer alguna part del diorama en el meu pis de 70 m2
(una cosa impensable si parléssim de guix d'escaiola). Gràcies a
això, també, he aconseguit la complicitat de les meves filles.
A l'hora de plantejar el diorama, però,
reconec que m'ha pogut el meu “pòsit” de pessebrista. El diorama
no pot tenir punts de vista falsos, cal cuidar la perspectiva (que té
alguns errors, en sóc conscient), cal vetllar per les proporcions,
cal treballar uns volums... Tot això m'ha frenat a l'hora de ser més
atrevit al realitzar els diversos elements del pessebre.
Els colors utilitzats volien ser vius,
de dibuixos, però no ho he aconseguit en totes les parts. Alguns
elements els he remarcat, un cop pintats, amb rotulador negre. Si els
dibuixos estan perfilats amb línia negra, per què no podia ser-ho
el meu pessebre?
Tot i que, al final, el pessebre no
acaba de ser el que volia o imaginava en un principi, no n'estic pas
descontent del tot. Ha estat una activitat familiar i ara ens ho
passem molt bé ensenyant-lo a familiars i amics.
I un punt per la reflexió. Els meus
companys de cel·la (recordo que l'exposició es fa en una antiga
presó) presenten obres magnífiques. Qualsevol dels seus diorames
supera, en mèrit i en qualitat, el meu pessebre “dibuixat”. Però
les primeres impressions són que el meu és el que està cridant més
l'atenció. No cal dir que les figures hi tenen una bona part de
“culpa”. Tot plegat ens pot fer reflexionar sobre la
necessitat de proposar i provar nous formats a l'hora de fer el
pessebre. Sense deixar de potenciar i valorar el diorama “clàssic”,
hem de ser atrevits per seguir captant l'interès d'una societat
acostumada als canvis i a les innovacions.
En tot cas, us convido a veure el meu
pessebre, a gaudir-ne tant com n'he gaudit jo fent-lo, i sobretot a
contemplar les obres d'art que l'envolten.
